We Media

Avui parlaré sobre el We Media, i començaré basant-me en les tres maneres de veure com son informades les persones… D’aquesta manera puc veure que d’una, a la següent hi ha una evolució. La primera diu que les persones ho veuran i s’ho creuran gairebé tot, la segona que aquestes persones busquen que se’ls informi del que es realment important, i la tercera, que les persones poden buscar i trobar el que volen, i organitzar d’informació a la que poden accedir. A tot això hi veig una semblança amb l’evolució de la manera de rebre informació, els medis mitjançant els quals arriba, que han anat variant.


Les dues primeres maneres de veure com son les persones informades, poden estar relacionades amb el que es la informació unidireccional, on per una banda, s’exponien dades, i per l’altre només es rebien; i la tercera, que es la que relaciono amb el que pot assemblar-se a la web 2.0, tot el que es buscar informació per sí mateix, no només llegir sinó també participar-hi, crear comunitats o simplement deixar opinions.



Cada cop es va avançant més cap al periodisme participatiu, el periodisme digital, i no només periodisme com tothom ho entén, o ho entenia fins ara.



El periodisme tradicional era escrit en un medi físic i fet només per esser llegit (o en el cas de la radio y la televisió, per a esser escoltat) actualment amb el periodisme digital, també es pot participar, tant informant sobre temes dels que tinguis informació, com deixant comentaris o opinions.


He trobat un aspecte important sobre el que es pregunta Waker, que, al igual que moltes altres persones, es pregunta com es faran les noticies en el futur. I la resposta que ha trobat es, estudiar ara a les persones del futur, es a dir, veure com va evolucionant tot per a preveure com seguirà.


Es parla sobre la innovació dels clients, i quan aquesta té sentit. Els clients poden ser les persones en general, que abans només consumien un mitjà, i poc a poc, han anat construint-se el seu propi mitjà, on es creen grups de discussió, els weblogs, la publicació col·laborativa, els peer-to-peer (que serveixen per a comunicar-se o per a compartir, i distribuir arxius) i fins i tot la sindicalització a un espai web. Els continguts de les webs han anat evolucionant, cada cop hi ha nous tipus de continguts, i també les necessitats de les persones són diferents segons de qui es tracta.

I, finalment, he trobat que es tornen a nombrar els weblogs com a forma de periodisme participatiu ( encara que també hi ha altres que no s’han creat expressament per a informar sobre aspectes d’interès general, però si poden ser interessants per a un col·lectiu, amb el que s’interactua) i ho resumiré en que els weblogs permeten a tothom, o gairebé tothom, fer-se escoltar, tothom pot publicar el que vol, i altres persones ho llegeixen i fins i tot poden interactuar, molts cops aquests weblogs, evolucionen i es converteixen en un lloc d’especial interès, es una manera de deixar a tothom poder expressar-se i si es tenen coses a dir, arribar a ser llegits.