We Media

Avui parlaré sobre el We Media, i començaré basant-me en les tres maneres de veure com son informades les persones… D’aquesta manera puc veure que d’una, a la següent hi ha una evolució. La primera diu que les persones ho veuran i s’ho creuran gairebé tot, la segona que aquestes persones busquen que se’ls informi del que es realment important, i la tercera, que les persones poden buscar i trobar el que volen, i organitzar d’informació a la que poden accedir. A tot això hi veig una semblança amb l’evolució de la manera de rebre informació, els medis mitjançant els quals arriba, que han anat variant.


Les dues primeres maneres de veure com son les persones informades, poden estar relacionades amb el que es la informació unidireccional, on per una banda, s’exponien dades, i per l’altre només es rebien; i la tercera, que es la que relaciono amb el que pot assemblar-se a la web 2.0, tot el que es buscar informació per sí mateix, no només llegir sinó també participar-hi, crear comunitats o simplement deixar opinions.



Cada cop es va avançant més cap al periodisme participatiu, el periodisme digital, i no només periodisme com tothom ho entén, o ho entenia fins ara.



El periodisme tradicional era escrit en un medi físic i fet només per esser llegit (o en el cas de la radio y la televisió, per a esser escoltat) actualment amb el periodisme digital, també es pot participar, tant informant sobre temes dels que tinguis informació, com deixant comentaris o opinions.


He trobat un aspecte important sobre el que es pregunta Waker, que, al igual que moltes altres persones, es pregunta com es faran les noticies en el futur. I la resposta que ha trobat es, estudiar ara a les persones del futur, es a dir, veure com va evolucionant tot per a preveure com seguirà.


Es parla sobre la innovació dels clients, i quan aquesta té sentit. Els clients poden ser les persones en general, que abans només consumien un mitjà, i poc a poc, han anat construint-se el seu propi mitjà, on es creen grups de discussió, els weblogs, la publicació col·laborativa, els peer-to-peer (que serveixen per a comunicar-se o per a compartir, i distribuir arxius) i fins i tot la sindicalització a un espai web. Els continguts de les webs han anat evolucionant, cada cop hi ha nous tipus de continguts, i també les necessitats de les persones són diferents segons de qui es tracta.

I, finalment, he trobat que es tornen a nombrar els weblogs com a forma de periodisme participatiu ( encara que també hi ha altres que no s’han creat expressament per a informar sobre aspectes d’interès general, però si poden ser interessants per a un col·lectiu, amb el que s’interactua) i ho resumiré en que els weblogs permeten a tothom, o gairebé tothom, fer-se escoltar, tothom pot publicar el que vol, i altres persones ho llegeixen i fins i tot poden interactuar, molts cops aquests weblogs, evolucionen i es converteixen en un lloc d’especial interès, es una manera de deixar a tothom poder expressar-se i si es tenen coses a dir, arribar a ser llegits.

Anàlisi de les webs dels partits polítics "2" (post-debat a classe)

Faig una altra petita actualització, com vaig prometre en la meva explicació sobre les webs sobre els partits polítics en eleccions, per a explicar resumidament com va anar el debat a classe, i els temes que més es van comentar.

Primer de tot cal destacar que tots els partits van aprofitar l’espai web per a ampliar la seva campanya i per a incorporar nous sistemes per a transmetre tant informacions sobre el que volien fer, com una agenda, i altres espais més innovadors, com pot ser la incorporació de fotografies, vídeos, i àudios, a mes d’espais més personals dels candidats, a través dels blogs.
S’ha utilitzat: Flickr , per a incorporar àlbums fotogràfics, Youtube, per als vídeos, i serveis podcast per a àudios… a més d’espais on incorporen vídeos sobre el partit i la campanya, anomenats televisió del partit, o segueix la campanya en directe.
Sobre això es va debatre bastant a classe, i també sobre el tema de comunitats socials, que molts partits van aprofitar per a apropar-se més als ciutadans.

I una anècdota que es va comentar, es que Izquierda Unida, va utilitzar un sistema de vídeo, on podies fer preguntes i Gaspar Llamazares, mitjançant un vídeo pre-gravat et contestava a la pregunta, però es va veure que no era del tot fiable el sistema ja que només funcionava per paraules clau.

Amb tot això veiem que cada cop més la web 2.0, s’està implantant en la societat, i ja s’utilitza fins i tot per a fer campanyes, i fer una campanya més moderna, adaptar-la als nous temps. Utilitzar la televisió, ràdio i diaris, per a arribar a tothom, pero a més d'això també utilitzar internet.

www.socialistes.cat

www.ciu.cat

www.esquerra.cat

www.ppcatalunya.com

www.iniciativa.cat

Anàlisi de les webs dels partits polítics (pre-debat a classe)

Analitzant les webs, he trobat que totes tenen al títol el que són, i al costat també el seu lema, frase per a aquestes eleccions.
De contingut tenen informacions internes.

A la web dels socialistes, PSC, a part d’això, al costat dret hi ha tot de baners animats, amb frases, i també amb enllaços a altres espais seus, com son les webs de components del partit, afiliacions, joventut socialista, un bloc, i el programa electoral. Hi ha un vídeo, per tant s¡utilitzen també eines audiovisuals. El disseny es semblant al d’un diari, amb dia, hora, noticies, menú, cercador… No ocupa només la plana que es veu a primera vista, s’ha de baixar per a veure-la sencera, però tampoc es molt llarga.

A la de convergència i unió, CIU, també hi ha el principal, i a més aparéix molt visiblement el programa electoral, també la possibilitat de seguir la campanya en directe a través d’un enllaç. El seu disseny es bastant concentrat, tot es pot veure sense moure’s de primera plana ( sense utilitzar gaire l'scroll ) Hi ha les últimes noticies seves, algun baner al costat dret també, i enllaços simples a altres webs seves, com poden ser webs de components del partit, blocs, videoblocs.

A la d’Esquerra Republicana, ERC, hi ha el principal, i desprès sota el títol van passant les últimes noticies, després altres noticies, també incorpora un espai per a vídeos. Al costat Esquerra, opinions. Al dret baners amb retransmissions en directe, fotologs, possibilitat per subscriure's, un espai electoral en concret per a les eleccions…

A la del Partit Popular, PP, hi ha primer el títol, desprès el menú, i a sota, el seu lema per a aquestes eleccions. Al costat esquerra apareixen les noticies, que per cert, només hi ha una del dia. Desprès noticies locals, entrevistes, opinions. I l’agenda. Té la possibilitat de canviar la llengua a català o a castellà.Al costat dret, és on hi apareixen els enllaços especials, com són el fer-se voluntari, aportar idees, descarregar-se material per a campanya. Un vídeo, i també un espai dedicat a la Web 2.0 amb bloc del partit, fotografies, vídeos, i una xarxa social.

I a la d' Iniciativa per Catalunya Verds, ICV, té l’esquema general de títol, amb lema, i l’hora i dia que és a sota. I un canal a youtube. Té possibilitat de canviar de llengua, a anglès, i a castellà. El menú es vertical, a l’esquerra. Hi ha una espai per a noticies al principi, al costat l’agenda, i més a sota articles. A la dreta, com la majoria, té l’espai per a baners animats, amb les seves propostes i enllaços a elements de la idealitat del partit.

Totes tenen a sota la direcció, i telèfon o correu de contacte.


Sobre les noticies d’interès comentades…

Després del cara a cara entre Zapatero i Rajoy, el PSOE va publicar els documents en que es van basar per a fer les seves argumentacions. Crec que es una bona idea, ja que dona més credibilitat a les seves paraules… d’aquesta manera hi ha com una assegurança de que les informacions son el més reals possible, perquè sinó, estan escrites i es poden comprovar.


En una propera actualització, podreu veure com haurà anat el debat realitzat a classe el proper dia 7, amb les opinions aportades pels companys.
Fins aviat.