divendres, 26 de desembre del 2008

Las máquinas, como complemento a nuestra inteligencia

El aspecto positivo del articulo “Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?”, es que Internet, como cualquier otra herramienta, puede ayudar al ser humano a mejorar su inteligencia.


Las máquinas no solo hacen nuestro trabajo, sino que nos ayudan, y gracias a ellas podemos evitar hacer esfuerzos innecesarios para aplicarlos en otras tareas, y conseguir un buen resultado.

La tecnología puede ser un complemento del cerebro, para aumentar su capacidad intelectual.


¿Internet es una amenaza contra la lectura en papel?

Después de leer el articulo “Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?” nos encontramos con un aspecto negativo, que Internet pueda disminuir la capacidad de leer y pensar en profundidad.
Muchas personas opinan que Internet puede hacer que la capacidad de concentración ante un libro disminuya, o que la persona que quiera leerlo, tenga que esforzarse más. Todo esto es debido a que nos estamos acostumbrando a una lectura en diagonal, sin profundizar, y buscando ideas clave, información resumida y sin extensas descripciones.

Internet detalla y simplifica mucho todo lo que se lee. Neurológicamente analizado, esto puede derivar en que nos esforcemos menos, y busquemos que todo escrito sea igual. Tampoco apreciemos la calidad literaria, y en cuanto veamos un texto largo, nos desconcentremos rápidamente, y nos sea más difícil extraer nuestras propias conclusiones.

En el siguiente enlace podéis leer la parte positiva del artículo:

-Las máquinas, como complemento a nuestra inteligencia

Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?

Internet es una herramienta que ha ido evolucionando y se ha ido expandiendo progresivamente sobre las personas.
¿Existe actualmente alguien que no tenga Internet? Es poco probable que haya alguna persona que no haya navegado nunca o que al menos que no sepa lo que es. Pero ¿cual es el efecto que este provoca?

Hay diversidad de teorías y pensamientos sobre este planteamiento:

Nicholas G. Carr, experto en Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), cree que Internet puede menguar nuestra capacidad de concentración, reflexión y contemplación.
Como todo, la clave está en la cantidad, un uso prolongado de Internet, como de cualquier otra herramienta o actividad es negativo…
Incluso, como el mismo ha experimentado, puede reducir la capacidad de concentración frente a un libro, "La lectura profunda que solía suceder de forma natural se ha convertido en un esfuerzo", confiesa.

Por otro lado, nos encontramos al inventor y experto en inteligencia artificial, Raymond Kurzwei, que reconoce que sin esta herramienta, como muchas otras inventadas ya hace años, como son las calculadoras, hacen que nos acostumbremos a resolver nuestros problemas con ellas, y disminuya nuestra capacidad mental tanto para memorizar, como realizar operaciones matemáticas.
Pero, a diferencia de otras personas que pueden verlo como un inconveniente, dice que, si estas herramientas existen, hay que acostumbrarse a ellas y a no prescindir de su utilidad.

“Nuestros cerebros advierten de que no necesitan dedicar un esfuerzo mental (y neuronal) a aquellas tareas que podemos dejar a las máquinas"

JohnMcEneaney, profesor del Departamento de Lectura y Artes lingüísticas de la Universidad de Oakland (EE UU), coincide con Kurzwei, en que la inteligencia propia de todo ser humano sumada a la utilidad que pueden darle las maquinas, da como resultado un aumento de la propia inteligencia.

Después de leer estás reflexiones, pueden surgir diversas dudas, tanto positivas como negativas acerca de Internet. En próximas publicaciones iremos desvelándolas.

-¿Internet es una amenaza contra la lectura en papel?
-Las máquinas, como complemento a nuestra inteligencia

dilluns, 15 de desembre del 2008

La 13a edició dels premis Webby


Els premis de les webs

Els webby són uns premis que s’atorguen a les millors webs del món. La cerimònia d’entrega tindrà lloc a Nova York el mes de Juny del proper any.
Són premis de gran rellevància que reconeixen l’excel·lència dels llocs web. A cada categoria hi ha 2 guanyadors, un escollit per un jurat de l’Acadèmia Internacional de les Arts i les Ciències Digitals, i un altre pel públic.

Es premien les següents tipologies de webs: Websites, Interactive Advertising, Online Film & Video, Mobile.

La cerimònia d’entrega dels premis, té una gran peculiaritat, els guanyadors nomes poden fer un discurs d’agraïment de 5 paraules.

Per a concluir, aquest premis s’atorguen cada any a les millors webs del món, i per a cada categoria hi ha un guanyador escollit per un jurat i un altre pel públic. El proper mes de juny podrem saber els guanyadors de la 13a edició.


.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Bloggies 2008

Els premis de weblogs

Els Bloggies, premis lliurats als millors weblogs el dia 10 de Març a Austin, Texas ( Estats Units ) . Són uns premis amb poca remuneració, i poc honorífics, funcionen sense ànims de lucre, i s’escullen per votació popular.

El sistema de votació dels weblogs és la següent: primer, la gent nombra els seus blocs preferits, després s’anuncien els finalistes i es torna a votar. I, finalment, es tanquen les votacions i s’anuncien els guanyadors.

Aquests premis van ser creats per Nikolai Nolan l'any 2001.

Els blocs guanyadors d’aquest any 2008, han set els següents:

Best Web Application for Weblogs-Blogger
Best Australian or New Zealand Weblog-Reasons You Will Hate Me
Best Asian Weblog-Freshly Squeezed!
Best African Weblog-Dotty Rhino
Best European Weblog-Chocolate & Zucchini
Best Latin American Weblog-The Wired Blog
Best Canadian Weblog-Attack of the Redneck Mommy
Best American Weblog-Dooce
Best Photography of a Weblog-I Can Has Cheezburger?
Best Art or Craft Weblog-PostSecret
Best Food Weblog-The Pioneer Woman Cooks
Best Fashion Weblog-Go Fug Yourself
Best Weblog About Music-Said the Gramophone
Best Gossip Weblog-Dlisted
Best Entertainment Weblog-Television Without Pity
Best Sports Weblog-Fat Cyclist
Best Weblog About Politics-Crooks and Liars
Best Computer or Technology Weblog-Lifehacker
Best Topical Weblog-I Can Has Cheezburger?
Best GLBT Weblog-PerezHilton.com
Best Teen Weblog-Sarcastica
Most Humorous Weblog-Overheard in New York
Best Writing of a Weblog-Confessions of a Pioneer Woman
Best Group Weblog-Jezebel
Best Community Weblog-PostSecret
Best-Designed Weblog-Dooce
Best-Kept Secret Weblog-So Very Alone
Best New Weblog-Jezebel
Lifetime Achievement-Heather B. Armstrong


Dels quals, el millor bloc de l’any és: Dooce, guanyador també del guardó a millor bloc americà i bloc millor dissenyat.

S’han eliminat algunes categories per a donar pas a d’altres.
Les categories que s’han eliminat són: “Millor bloc britànic o irlandès”, “Millor bloc d’Àfrica o de l’orient Mitjà”, “Millor bloc d’artesania” i “Millor bloc de desenvolupament web”.
Les noves categories que s’han afegit són: “Millor bloc d’Àfrica”, “Millor bloc d’art o artesania”, “Millor bloc de moda” i “Millor bloc de tafaneria”.

Una curiositat és que dues categories només han variat la seva extensió, com és el cas de “Millor bloc d’Àfrica o d’Orient Mitjà” que ha disminuït la seva extensió per a dir-se nomes “Millor bloc d’Àfrica”, i “Millor bloc d’artesania”, que l'ha augmentat per a dir-se “Millor bloc d’art o artesania”.

En resum, els bloggies són uns premis que s’atorguen en votació popular als millors blocs d’internet.

dissabte, 13 de desembre del 2008

Resum del debat sobre diaris digitals

Desprès d’analitzar els diversos diaris digitals i mirar les opinions del debat fet a l’aula online i a classe, faré un resum sobre les diferències entre diferents diaris, en aspectes com: La quantitat de lectors, Recursos multimèdia, Maquetació, Publicitat, i Participació-Interactivitat.

La quantitat de lectors

La Vanguardia i el Periodico són els diaris analitzats que més lectors tenen, segurament perquè són diaris més universals, els altres se centren més en Catalunya en concret o ciutats que la composen, en canvi la Vanguardia i el Periódico, existeixen i tenen noticies de tot el país.

Recursos multimèdia

La majoria dels diaris estudiats incorporen recursos multimèdia, part imprescindible per a tenir un diari digital de qualitat i que la gent visiti, encara que sigui nomes incloent fotografies; els sons i vídeos no son imprescindibles, però també s’agraeixen.
El diari que millor resultat té en multimèdia és, sobretot 3cat24, però la majoria de diaris digitals contenen recursos d’aquest tipus, el Periodico, la Vanguardia, Vilaweb i Avui són clars exemples. No és el cas de Racó català, que nomes conté alguna fotografia.

Maquetació

En quant a la maquetació, es va comentar el nombre de columnes en que es distribuïen els diaris, on anava la informació més important, els colors i l’organització.
Un diari per a ser llegible, ha de tenir un fons clar i lletres fosques, una organització marcada i universal, en el cas d’occident, amb les informacions i continguts a destacar a la part superior esquerra, ja que és el nostre sistema per a llegir.
L’organització clara també és un aspecte important, ja que facilita la lectura i dona serietat a la publicació, una organització en 3 columnes, la primera de noticies importants (o més noves), la segona de noticies secundaries (o més antigues) i la tercera amb serveis, apartats menys importants i publicitat, seria l’estàndard.
Exemple:

---------------------Principal --------------Secundaria ----------Publicitat ---------------

El Periodico i La Vanguardia són els que més s’acoblen a aquest sistema.

Publicitat

La publicitat és una part que tota pàgina web, i tot diari digital inclou, però hi ha varis tipus de publicitat, els banners inclosos a les webs, amb els que estem habituats, i els anuncis publicitaris que surten a alguns diaris en plana completa, que fan perdre interès en seguir llegint, i disminueixen la seriositat que poden tenir.

Participació-Interactivitat

La majoria de diaris digitals contenen apartats o opcions que permeten la participació dels lectors, tant comentant noticies, opinant a fòrums, responent a enquestes, com introduint noticies, fotografies o vídeos propis; ja que és una part important en l’àmbit digital.
Tots tracten bastant bé aquest tema, per tant no hi ha molt a destacar, tret que 3cat24 permet tot el que permeten els altres diaris, però també inclou un apartat amb l’opció d’incloure vídeos informatius realitzats pels lectors. Exemple:



dijous, 11 de desembre del 2008

Chris Anderson: "Sols amb el 5% d'usuaris que paguin, una web ja és rendible"

Després de llegir l’entrevista, crec que té molta raó en el que comenta, sobretot en quant a que un 5% d’una xifra gran, és una gran xifra.
Sempre s’intenta treure el màxim profit i rendiment a tot, i molts cops un producte es ven a un preu que poca gent compra, en canvi si el mateix producte fos una mica més econòmic, segurament el compraria més gent.

En el cas de les webs, el nombre de visites de persones que paguen, hauria de ser bastant elevat per a aconseguir el màxim rendiment. Amb un 5% de poques persones, segurament aquest sistema no funcionaria.
Això també pot ser aplicat als CDs o vídeos, la gent prefereix tenir menys qualitat i aconseguir-ho gratuïtament, que pagar; però, segurament, aplicant el seu pensament tot canviaria una mica.
També s’ha comentat que poc a poc perdrem la capacitat per apreciar els productes de qualitat, però crec que, quan veiem un producte amb qualitat, ens adonem de com és, i estem disposats a pagar-lo, sempre i quan creiem que el producte val la pena, per això també s'han de crear productes amb la màxima qualitat possible.

Per concluïr, considero que, per a aconseguir més diners, i a la vegada tenir al públic content, s’hauria de canviar de pensament, tant per part dels empresaris com per part dels consumidors.


* Resumeixo en dos punts importants:

1- El més important no és la quantitat de diners que costa qualsevol cosa, sinó la quantitat de persones que ho comprin.

2- Per part dels empresaris, no s’ha de pensar només en aconseguir el màxim de diners; ni, per part dels consumidors, sacrificar la qualitat per no haver de pagar.

Canvis en la manera de llegir i pensar a Internet i com condicionen la forma de redactar per a mitjans digitals

*Després de llegir l’article,comentaré el que pensen diverses persones sobre aquest tema:

-Segons Carr, després de llegir escrits en internet, ens acostumarem i perdrem la capacitat de reflexionar i estar bastant temps seguit llegint.

-Segons Kurzweil, l’important és que es tracta d’afegir a la nostra vida aquesta nova tecnologia, como ho vem fer amb les calculadores, hem d’acceptar-ho.

- McEneaney coincideix amb Kurzweil en pensar que Internet serà una eina útil per a millorar les nostres capacitats intel·lectuals.

*En conclusió, hi ha persones que veuen Internet com una amenaça contra la lectura en paper, i contra el nostre cervell, ja que es llegeix més superficialment i amb informacions més concretes, i altres que ho veuen com una eina més, i que inclús ens pot ajudar en un futur quan les màquines siguin millor i ens puguem complementar per a ser més intel·ligents encara.

Diaris digitals

Començaré analitzant els diaris un per un, i comparant-los segons el que he analitzat.

http://www.lavanguardia.es/ és el que més lectors té. Utilitza un llenguatge bastant clar, exceptuant de les noticies científiques que el llenguatge també es més complex. Incorpora un menú que organitza els diversos tipus de noticies, i un apartat amb les noticies d’última hora. Te diversos recursos audiovisuals, amb fotografies, i vídeos, i un apartat específic per als vídeos. Permet la participació mitjançant comentaris a les noticies, fòrums, enquestes, blocs... Com a curiositat, dir que te l’opció d’accedir a l’edició impresa.

http://www.elperiodico.cat/ Té aproximadament les mateixes característiques que “la Vanguardia” i el menú està dividit en els mateixos apartats.
Els dos són els que tenen el major nombre de lectors.

http://www.vilaweb.cat/ També permet la participació, està subdividit amb un menú. Té un llenguatge molt clar, més apte a la gent del carrer. No te tants recursos audiovisuals integrats però te un altre apartat el vilaweb.tv amb molts més vídeos.

http://www.avui.cat/ És bastant semblant a la vanguardia i el periodico, en quant a organització, i que també permet accedir a la versió impresa. Potser permet menys participació que els altres. De recursos audiovisuals només conté imatges, però te un submenu anomenat multimèdia, amb vídeos, àudios i una fotogaleria.

http://www.3cat24.cat/ En general te una organització, i un llenguatge semblant als anteriors, amb un menú que divideix en subtemes, i recursos multimèdia tant integrats com en apartats diferents. Destacaré que té un apartat específic per a la participació, on es poden penjar, vídeos, àudios, textos e imatges i comentar-ho.

Anant a les pagines web dels altres diaris, amb menys audiència, podem veure alguns dels motius pels que tenen menys lectors.
El diari de Girona es semblant a la vanguardia i el periodico, però com està més localitzat en Girona, pot aconseguir menys lectors.
Racó català, no te recursos multimèdia de cap tipus, nomes alguna imatge però molt poques i cap vídeo, i té un disseny més estàtic.

Finalitzo aquí el meu anàlisis destacant que, 3cat24 és el que millor tracta el tema de participació i recursos multimèdia, i que Racó català es potser el menys atractiu degut a la manca de recursos multimèdia, i el seu disseny més estàtic.


dimecres, 15 d’octubre del 2008

Periodisme digital

A partir d'ara aquest blog estarà destinat a l'assignatura de Periodisme digital, no a la de Publicació electrònica.

Fins aviat.

dissabte, 31 de maig del 2008

Visita al Capgrós 3


Ara explicaré el Capgròs com a diari digital:

El Capgròs, ofereix tant informació, com serveis, encara que hi ha la voluntat de fer més informació que serveis. Es publiquen uns 15 o 20 titulars al dia.
Aquest diari digital relaciona noticies, és a dir relaciona una noticia amb una altre, però també amb les seves relacionades.
A la seva web hi ha una columna a l’esquerra per a serveis, una central per a les noticies, i una a la dreta que es l’espai per a la participació ciutadana, amb opinions.

Hi ha publicitat, però encara no està molt ben resolta. A la premsa digital és més barata que a l’impresa, ja que no és tant rendible.
Hi ha dos sistemes d’incloure publicitat a les webs i són mitjançant:
-Banner
-Publicitat en pantalla, impacta més ja que s’obre l’anunci a sobre del que vols veure.

Però amb la publicitat hi ha el perill de que si es sobresatura a les persones, pot provocar l’efecte contrari, les persones ho rebutgen.

Un tema que es va parlar també va ser que molts mitjans busquen donar més informació sobre els successos, i ubicar aquestes noticies en espais més visibles, perquè és el que més crida l’atenció, i més busca la gent, però això, per altra banda, no pot fer-se molt sovint ja que crearia una gran inseguretat i estat d’alerta en les persones. Normalment els diaris seriosos, informen de totes les noticies sense explotar més les que donen més audiència. Aquest es el cas del Capgròs.
Al Capgròs s’ha estudiat que hi ha moltes més persones que visiten l’apartat de noticies que el de serveis, i dins del de noticies les més visitades són: Futbol, Cultura, Ciutat i Successos.

I finalitzo amb un tema que es va tractar, i és "El poder de la premsa", aquest provoca reaccions en la gent, i poden condicionar-los.
* Hi ha una lluita per a controlar els mitjans.

Visita al Capgrós 2



Ara continuaré explicant la segona part de la nostra visita al diari Capgros.

El Capgròs és una revista, i també un diari digital, de la zona del Maresme, a continuació explicaré els seus inicis, continguts, e informacions de l’edició.

Com a revista setmanal, començaré explicant els seus inicis:
El primer que va aparèixer va ser “Mataró report”, que era un diari de reportatges; més endavant ja incloïa més continguts i va canviar de nom a “Report Maresme”, amb continguts de revista, més imatges, i un apartat de turisme. Gairebé a la par va aparèixer un altre publicació més enfocada cap a les ofertes de publicitat immobiliàries, i publicitat en general, anomenada ”Capgròs”.
L’actual ”Capgròs”, és la fusió de “Report Maresme” i la primera versió de “Capgròs”.
És una revista que inclou tant informació e imatges en bona qualitat i prestigi, com publicitat d’oferta, es a dir, és un híbrid.
Es distribueix a nivell local, amb informació i clients de proximitat.
Per a incloure la publicitat, s’han de fer negociacions setmanals. Aquesta publicitat no es una despesa sinó que es una inversió.
Disposa de 5 periodistes treballant noticies, editen noticies pròpies, i també els arriben noticies d’institucions, que desprès contrasten i busquen l’altre cantó, algun cop, quan el temps es molt limitat, també es posa alguna noticia tal qual i desprès es busquen temes per a investigar-la, però no sol passar, sempre s’intenta fer la noticia personalment.Jerarquitza la informació, és important saber escollir bé la portada.
També reordena les seccions, i és maquetada en format petit, per a poder fer grans tirades, i estalviar paper per a poder tenir més qualitat d’aquest.


Finalitzo amb un aspecte a destacar sobre el treball a un diari, i és que, hi ha es te poc temps, molta feina i un mal horari.

.

Visita al Capgrós


En aquesta primera part, explicaré l’inici de la nostra visita al capgrós, i a una altre part ja explicaré els inicis i continguts d’aquest diari digital del maresme.


El senyor Francesc Castanyer ens van mostrar les diferents àrees de treball i diverses sales, algunes de les quals eren:


-Recepció: On artistes de la ciutat exposen les seves obres, ja siguin pintures o fotografies. I un cop al mes es canvien per unes altres.

-Producció: On trobem els departaments de redacció, i de maquetació i disseny.
Al departament de redacció s’editen totes les noticies, cada treballador escriu les de la seva secció, ja siguin, generals, esports, cultura, o altres.
I desprès aquestes noticies, es maqueten. Això es fa a uns ordinadors previstos del software necessari per a fer-ho.
També hi ha un fotògraf que fa les fotografies, i disposa d’un software al seu ordinador que li permet penjar les fotografies al sistema al que tots els redactors poden accedir.

-Zona de comercials: On es treballa tota la part de les negociacions del diari.
-Administració: On es treballa tota la part econòmica del diari.
-Sala de juntes: Per a fer les reunions interiors del diari, i possibles reunions externes.
-Cuina

I també un departament informàtic, basat en Capsula Media, que és un gestor de productes que permet ajuntar dos aspectes interessants: Tecnologia + Disseny (es busca un disseny senzill i atractiu)

Aquests són bàsicament els departaments que formen l’edifici del Capgros.

.

divendres, 30 de maig del 2008

Protecció de dades personals (Lleis i drets 2)

* Seguint amb el tema de les lleis, i deixant de banda les lleis personals, ja comentades a l'apartat anterior, ara em centraré en explicar les lleis comercials, que són:

-LSSICE: Llei que regula les comunicacions electròniques comercials.
1- E-mail
2- ISP : El responsable dels “foros” no és responsable dels comentaris de la gent sempre i quan guardi la IP de la persona, i si es notifica per la policia o un jutge que és delicte, ha de treure el comentari. Exemple: Dir que algú és un assassí sense raons, és un delicte.

-LRDCE: Llei de retenció de dades. Es fa servir més, realment per a delictes greus.

-LPI: Llei de protecció intel·lectual.
Exemples: El Codi web, les fotografies, el software (que no es pot patentar però sí registrar) els vídeos i les cançons.
Quan compres un CD, vídeo o software, compres el dret d’us però no el CD, vídeo o software.
Hi ha el dret de còpia privada (per si es borra, però la SGAE ja cobra per a això)
Un sistema per a fer llicències és “creativecommons”


* Per finalitzar comentaré les 10 idees de les tendències d’internet, (SAAS – Software as a service) que són:

1- No software

2- Geo-marketing : posicionament + internet + publicitat

3- Treballador “on demand”

4- Fusions d’aparells (Exemple: Mòbil + Agenda + Càmera fotogràfica...)

5- Net living: Linkedin, Facebook, Plaxo

6- APIS: Aplication programming interface, que són aplicacions i programes que es puguin intercomunicar.

7- Ecommerce 2008
·Evolució Ebusiness – Mbusiness
·Clau : Recomanacions d’usuaris
·Creixement de sector clàssics
·Maduració dels sectors de viatges

8- Banda ampla
Amb una curiositat, i és que al Japó tenen més ample de banda, i és més barat que aquí, i a Mèxic és a l’inrevés totalment

9- S’ha de vigilar amb el teu passat

10- El futur de les idees

.

Protecció de dades personals (Lleis i drets)

Xerrada feta pel senyor Martí Manent sobre les lleis i els drets personals.
Es va introduir el tema dient el que eren les Directives comunitàries, que són les lleis europees.

* Desprès ja es va anar encaminant el tema cap a les dades personals, protegides per diverses lleis, la principal és:

-LOPD: Llei orgànica de protecció de dades.
Qualsevol informació de persones físiques identificades o identificables.
Exemple: Una fotografia és una dada personal si és identificable.
I hi ha un reglament de seguretat que diu que: qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica, o de qualsevol altre tipologia que sigui de persones físiques identificades o identificables, s’ha de protegir.

* També es va parlar sobre els drets personals, que són:

-Dret d’accés: consisteix en poder preguntar les dades que tenen teves i d’on les han tret.
-Dret de rectificació: consisteix en permetre canviar les dades.
-Dret de cancel·lació: consisteix en demanar de borrar les dades. Això sí, sempre que no hi hagi una altre llei que digui que s’han de conservar.
-Dret d’oposició: consisteix en oposar-se a un servei, es a dir, no voler rebre més ofertes d’una empresa.

* L’esquema del tractament de les dades és el següent:

Webs de diaris digitals (Visita d’en Francesc Castanyer)


En Francesc Castanyer, qui va ser director de la revista Capgròs, ens va visitar a la universitat per a explicar-nos diversos aspectes del periodisme, i també el paper de les noves tecnologies per a influenciar en la idea que es tenia del periodisme, abans només era en paper, però cada cop van existint més publicacions digitals, és a dir via Internet.

Les funcions bàsiques del periodisme, i el que un periodista busca són:

-Informar
-Influenciar en els lectors
-Permetre la participació
-Entretenir

Hi ha 4 grans mitjans de comunicació que són: la premsa, la radio, la televisió, i l’internet.
En aquest cas es va centrar en internet, que a la vegada va buscant avarcar tot el que avarca la premsa, la radio y la televisió, ja que les publicacions digitals són un tipus de premsa. Aquesta premsa digital té la instantaneïtat que tenia la radio, i a més pot incloure diversos àudios i imatges en moviment.
Tot això és gracies a les noves tecnologies, que permeten que cada cop sigui més important la participació ciutadana.
.

dijous, 29 de maig del 2008

L’esperit perdut d’Operación Triunfo


Operación Triunfo, un concurs on es formen a cantants per a que aconsegueixin el seu somni...
Així, sona molt bé, però ¿on està realment aquesta idea? ¿on ha quedat la il·lusió dels concursants per aprendre, i la delicadesa de l’organització per a mostrar com canten i no com conviuen?

Hi ha varies coses que han canviat des de que va començar fins ara... els concursants ja saben a on van, i apart, el programa s’està convertint més en veure com viuen i veure els problemes que tenen entre ells, que no mostrar com assagen, com actuen, i com treballen per a cantar la cançó el millor possible.

També es diu que es un programa on els concursants aprenen i es valora que siguin treballadors, i sobretot que millorin... Aquest es un altre aspecte, que queda enlaire... es diu però no s’acaba de complir... sent objectiva, sense tenir en compte els meus favorits, i sense entrar en polèmiques... he vist que molts cops, a un concursant li diuen que ha treballat molt, i el nominen, fins aquí tot normal, perquè si no ho ha fet bé és lògic que el nominin, el que sona més estrany és que després els professors salven a un d’ells de la nominació final, y curiosament al que ha treballat més normalment no el salven ¿llavors quina actitud s’ha de tenir?

Un altre aspecte és que altres cops es nomina a concursants perquè encara que han tingut una actuació excel·lent, paraules textuals del jurat, com a altres gales no han estat tan bé, cauen nominats ¿on està la idea de millorar? ¿Millores i com abans no cantaves tan bé, ja et nominen?¿per a que serveix llavors millorar i esforçar-se?
En canvi, per altra banda, si un concursant té una mala actuació, com a altres gales ha estat molt bé, no el nominen perquè sempre havia estat bé...

Operación Triunfo va perdent la seva essència, s’està autoconsumint, potser s’hauria de canviar el nom, i llavors ja podria ser un bon programa, però ara no te res a veure amb l’Operación Triunfo inicial... cada cop s’està allunyant més de la idea principal.
I finalitzo amb una última qüestió relacionada amb el que els hi diuen als concursants ¿Operación Triunfo avança any rere any, i millora, o va cap enrere?


.

dimecres, 28 de maig del 2008

Innovació de la televisió de proximitat


Avui he estat al Mercat Audiovisual de Catalunya com a becaria, i m’ha tocat estar treballant a la sala A, per tant, també escoltava les xerrades que es feien… El tema d’avui, era la innovació de la televisió de proximitat, i m’ha cridat l’atenció, perquè he sentit moltes paraules de les que hem estudiat a Publicació Electrònica, pero en aquest cas relacionades amb la televisió… algunes de les quals són:


- Interactivitat
- Usabilitat
- Accessibilitat
- Ubiqüitat
- Fiabilitat

També s’ha tractat un tema molt interessant i és que les televisions, no només han de competir entre elles sinó que també ho han de fer entre altres medis. Les persones tenen un cert temps lliure al dia, que dediquen a l’oci, aquest l’han de repartir entre les coses que més els interessi, i ara no només s’ha de lluitar perquè aquestes persones vegin un canal de televisió o un programa i no un altre, sinó que també s’ha de lluitar contra altres mitjans com poden ser el mòbil, que amb l’arribada de la tercera generació està agafant molta força, i també amb internet.

Amb la TDT s’està intentant establir un nou sistema per a veure televisió, ja no només es busca que les persones mirin un programa, sinó que també s’està treballant en la interactivitat, i enllaçat amb això, la usabilitat i accessibilitat d’aquesta televisió, per a que sigui fàcil d’utilitzar i tothom ho pugui fer siguin quines siguin les seves mancances o coneixements tecnològics.

Tot això vol dir que s’està avançant en la interactivitat i participació via televisió, buscant noves formes d’entreteniment.


[Fotografia agafada de la web del MAC: http://www.audiovisualmac.cat/]

.

dilluns, 12 de maig del 2008

Atraure clients sense gastar diners

Marketing 2.0 (part 2)

Partint de la base de que l’audiéncia passa dels mitjans tradicionals cap a Internet, i la publicitat va segons l’audiencia, es va crear un nou sistema d’atraure clients sense gastar diners, via internet. Els que ho van pensar va ser l’empresa Bitlonia.

Exemple de publicitat creada per Biltonia, per a publicitar la nova obertura de GranVia2.

Els passos a seguir van ser:

1- Es crea un primer domini Shopping 2.0 per a començar i convocar una mena de concurs on el públic pensa una idea nova, i com a premi pot rebre 500€.
2- Es crea un mini-site, on es fa el concurs.
3- Difusió del video.
4- La reclamació.
5- Resultat: Molta gent visita la web, i els mitjans també, i graven als protagonistes i al lloc que es publicita.

Hi ha un objectiu, una fase de creativitat i el marketing.

Tot això es possible mitjançant un bon sistema, que permet fer-ho i aconseguir bons resultats sense gastar diners.

El més important és la creativitat.

Marketing 2.0

A la xerrada del senyor Josep-Lluís de Gabriel i Eroles, feta el passat divendres dia 9 de Maig, es va parlar sobre diversos temes del marketing 2.0.

Aquest tipus de marketing es basa en la web 2.0, és un marketing interactiu, en el que el públic és actiu, es a dir, participatiu. I també avarca molts medis.


*L’organització de continguts es fa mitjançant:

-Card sorting: Es reparteixen targetes, en aquest cas mitjançant els llocs web.
-Focus Group: Són sessions en grup que s’utilitzen per a detectar desitjos i necessitats dels usuaris.
-Eye Trading: Permet veure a on mira l’usuari. Això es fa per a veure l’usabilitat de la web.


*Els continguts 2.0 principals són:

-Forums: S’adapten les publicacions en paper a les opinions que la gent deixa als forums web.
-Enquestes: S’adapten les publicacions als resultats de les enquestes que es fan a la web.
-Personalització: Es poden personalitzar diversos aspectes.
També ho són les xarxes socials.

Els Market places. Trobem empreses per a fer negocis.
Exemple aplicat a la investigació, on un laboratori exposa un problema a resoldre, els treballadors investiguen i, si troben una solució, cobren.

Els cercadors també son una part importantper a les empreses, ja que un bon posicionament en aquests els fa més visibles als usuaris.
Es fa publicitat contextual: Que permet introduir-te a la ment del client. També permet no ser interruptius, construir un mapa real, i uns avantatges en el posicionament natural als cercadors.


Un aspecte interessant que es va comentar, va ser, que: a Estats Units converteixen els problemes en oportunitats.
Per finalitzar deixo una frase clau que ho explica tot: “The consumer is in control” --> El control es a l’usuari



dissabte, 12 d’abril del 2008

Força

Avui deixo 4 cançons de diferents estils, que em donen força en moments baixos....

Són de youtube (una forma de Web 2.0, jajaja)

Començo amb una de Chenoa... “En Otro cielo” tros en acústic.

“Hoy quiero echar a volar y despertar en otro lugar, en otro cielo, y olvidar el dolor, quiero creer, voy a pensar en mí”




Una altra de Chenoa, que es una balada, pero és molt maca i en el fons també dóna força. "Te encontré"



“A quien le importa” aquesta és d’Alaska però posaré la versió de Thalia que m’agrada més :) (una de les versions, perquè a cada directe es diferent, jaja)



I acabo amb una de Simple Plan, encara que la cançó es de fa anys… “Welcome to my life”

dimecres, 2 d’abril del 2008

Estudi de webs d’ajuntaments 2

Segueixo amb la segona part de l’estudi de les webs dels ajuntaments, aquí amb informacions donades pel senyor Antoni Cebrian, tècnic en comunicació i coordinador del lloc web municipal de l'Ajuntament de Mataró

-La usabilitat, l’accessibilitat, el disseny, la maquetació i la navegació

Partint de la base de que:

INTERNET ---> INTERACTIVITAT
COMUNICACIÓ ---> EMOCIÓ

Usabilitat: Facilitat d’us
Accessibilitat: Universalitat

I que una web es fa pensant en la gent que la visitarà, i es pretenen transmetre emocions.

Podem començar a analitzar les webs, i comentar els problemes que hi trobaríem:

Mataró

-Falta dinamisme: La portada no s‘actualitza, per tant fa que l’usuari no s’interessi tant en entrar-hi, ja que encara que els continguts es renovin, a la portada no es veu reflectit.
-La distribució de l’espai no es l’optima, i també trobem problemes en l’usabilitat i l’accessibilitat, perquè la navegació és a través de menús, i això fa que no sàpigues exactament com has de trobar l’informació, i que l’accessibilitat no sigui tan bona perquè degut als menús no es permet mostrar el missatge al màxim nombre de persones.

Barcelona

Amb la navegació no ens trobem amb gaires problemes, però a la portada hi ha una sobresaturació de la informació, que fa més difícil la seva lectura.

Madrid

Amb la navegació tampoc hi ha problemes en general, però el disseny no es del tot adequat, degut al seu codi de colors, que no son compatibles entre sí.

Bilbao

Encara que la distribució sigui bona, ens trobem amb dos problemes bàsics:
-Els colors són poc adequats per a la seriositat que hauria de mostrar una pagina d’aquest nivell.
-I que al haver un sistema de menús i submenús, els quals no et permeten arribar a d’informació directament en pocs clics, fan que la navegació no sigui fàcil.

Saragossa

Encara que la portada es molt impactant, no demostra que hi hagi actualitzacions, per tant l’usuari perdrà interès en entrar-hi.
Tampoc hi ha molts elements multimèdia, cosa que fa la web bastant simple.

-I un aspecte molt positiu, es que te un cercador natural no basat en booleans, és a dir, que no només busca per paraules clau.


Amb aquest estudi, i la frase del senyor Antoni Cebrian, de que “El blog no és una bona eina, perquè no és interactiu”, finalitzo aquesta actualització.
Si voleu podeu deixar els vostres comentaris, sobre si esteu d’acord o no amb aquesta frase.

Estudi de webs d’ajuntaments 1

Visitant les webs dels ajuntaments de:

Mataró (http://www.mataro.cat/)

Lleida (http://www.lleida.cat/)

Barcelona (http://www.bcn.cat/)

Madrid (http://www.munimadrid.es/)

Bilbao (http://www.bilbao.net/)

Zaragoza (http://www.zaragoza.es/)

Havíem d’analitzar diversos aspectes per a preparar el debat… ara ho comentaré i ho dividiré en dues entrades, la primera dedicada als dos primers aspectes a comparar, i la segona als dos últims, que tracten més sobre l’usabilitat, accessibilitat i disseny, temes que va comentar el senyor Antoni Cebrian, tècnic en comunicació i coordinador del lloc web municipal de l'Ajuntament de Mataró.

- La informació i els serveis al ciutadà que ofereixen

Observant els lloc web, vaig trobar que en general a totes hi havia informació dels temes:

-La ciutat (incloent-hi: turisme, negocis, cultura)
-L’ajuntament
-Noticies
-Agenda
-Plànol
-Atenció ciutadana

Però que a més, hi havia altres temes molt diferents e innovadors en alguna d’elles, com son, a:
-Barcelona --> Curiositats de Barcelona vistes per...
Telèfons d’interès
-Bilbao ------> Avisos
-Saragossa --> Qualitat de l’aigua i l’aire

A Saragossa hi ha la curiositat de que com aquest any tenen l’Exposició Universal i tracta de l’aigua, a la web de l’ajuntament també hi ha especial rellevància sobre l’aigua apart d’altres temes mediambientals.

Un altre aspecte interessant a comentar, es que la web de Madrid i la de Saragossa només estan disponibles en un idioma, limitant l’entrada a ciutadans o visitants que entenguin aquell idioma (castellà) mentre que les altres estan disponibles en varis idiomes.

- Els tràmits que es poden fer

Els tràmits que es poden fer són molts, hi ha gran varietat d’ells, però a cada ajuntament hi ha diferències:

La web de Mataró, Lleida, Barcelona i Saragossa, distribueixen els tràmits més o menys en els mateixos temes (la de Bilbao també però els anomenen de manera més tècnica) i són:

-Personals
-Habitatges
-Vehicles
-Ciutat
-Ajuntament
-Entitats
-Negoci, feina
-Ajuts socials

I a més la de Lleida inclou l’anomenat “Mon rural i agrari”; la de Barcelona;
“Nouvinguts”; i la de Saragossa “Salut i medi ambient”.


Encara que en general tractin d’aquests temes la distribució es molt diferent:

-La web de Barcelona i Saragossa separen per Ciutadans o per Empreses.
-I també, he trobat que la web de Madrid no separa per temes.

Fins aquí l’estudi de les webs en relació amb la informació i els tràmits que ofereixen. Ara passaré a explicar l’usabilitat.

dimecres, 26 de març del 2008

We Media

Avui parlaré sobre el We Media, i començaré basant-me en les tres maneres de veure com son informades les persones… D’aquesta manera puc veure que d’una, a la següent hi ha una evolució. La primera diu que les persones ho veuran i s’ho creuran gairebé tot, la segona que aquestes persones busquen que se’ls informi del que es realment important, i la tercera, que les persones poden buscar i trobar el que volen, i organitzar d’informació a la que poden accedir. A tot això hi veig una semblança amb l’evolució de la manera de rebre informació, els medis mitjançant els quals arriba, que han anat variant.


Les dues primeres maneres de veure com son les persones informades, poden estar relacionades amb el que es la informació unidireccional, on per una banda, s’exponien dades, i per l’altre només es rebien; i la tercera, que es la que relaciono amb el que pot assemblar-se a la web 2.0, tot el que es buscar informació per sí mateix, no només llegir sinó també participar-hi, crear comunitats o simplement deixar opinions.



Cada cop es va avançant més cap al periodisme participatiu, el periodisme digital, i no només periodisme com tothom ho entén, o ho entenia fins ara.



El periodisme tradicional era escrit en un medi físic i fet només per esser llegit (o en el cas de la radio y la televisió, per a esser escoltat) actualment amb el periodisme digital, també es pot participar, tant informant sobre temes dels que tinguis informació, com deixant comentaris o opinions.


He trobat un aspecte important sobre el que es pregunta Waker, que, al igual que moltes altres persones, es pregunta com es faran les noticies en el futur. I la resposta que ha trobat es, estudiar ara a les persones del futur, es a dir, veure com va evolucionant tot per a preveure com seguirà.


Es parla sobre la innovació dels clients, i quan aquesta té sentit. Els clients poden ser les persones en general, que abans només consumien un mitjà, i poc a poc, han anat construint-se el seu propi mitjà, on es creen grups de discussió, els weblogs, la publicació col·laborativa, els peer-to-peer (que serveixen per a comunicar-se o per a compartir, i distribuir arxius) i fins i tot la sindicalització a un espai web. Els continguts de les webs han anat evolucionant, cada cop hi ha nous tipus de continguts, i també les necessitats de les persones són diferents segons de qui es tracta.


I, finalment, he trobat que es tornen a nombrar els weblogs com a forma de periodisme participatiu ( encara que també hi ha altres que no s’han creat expressament per a informar sobre aspectes d’interès general, però si poden ser interessants per a un col·lectiu, amb el que s’interactua) i ho resumiré en que els weblogs permeten a tothom, o gairebé tothom, fer-se escoltar, tothom pot publicar el que vol, i altres persones ho llegeixen i fins i tot poden interactuar, molts cops aquests weblogs, evolucionen i es converteixen en un lloc d’especial interès, es una manera de deixar a tothom poder expressar-se i si es tenen coses a dir, arribar a ser llegits.


diumenge, 16 de març del 2008

Anàlisi de les webs dels partits polítics "2" (post-debat a classe)

Faig una altra petita actualització, com vaig prometre en la meva explicació sobre les webs sobre els partits polítics en eleccions, per a explicar resumidament com va anar el debat a classe, i els temes que més es van comentar.

Primer de tot cal destacar que tots els partits van aprofitar l’espai web per a ampliar la seva campanya i per a incorporar nous sistemes per a transmetre tant informacions sobre el que volien fer, com una agenda, i altres espais més innovadors, com pot ser la incorporació de fotografies, vídeos, i àudios, a mes d’espais més personals dels candidats, a través dels blogs.
S’ha utilitzat: Flickr , per a incorporar àlbums fotogràfics, Youtube, per als vídeos, i serveis podcast per a àudios… a més d’espais on incorporen vídeos sobre el partit i la campanya, anomenats televisió del partit, o segueix la campanya en directe.
Sobre això es va debatre bastant a classe, i també sobre el tema de comunitats socials, que molts partits van aprofitar per a apropar-se més als ciutadans.

I una anècdota que es va comentar, es que Izquierda Unida, va utilitzar un sistema de vídeo, on podies fer preguntes i Gaspar Llamazares, mitjançant un vídeo pre-gravat et contestava a la pregunta, però es va veure que no era del tot fiable el sistema ja que només funcionava per paraules clau.

Amb tot això veiem que cada cop més la web 2.0, s’està implantant en la societat, i ja s’utilitza fins i tot per a fer campanyes, i fer una campanya més moderna, adaptar-la als nous temps. Utilitzar la televisió, ràdio i diaris, per a arribar a tothom, pero a més d'això també utilitzar internet.

dijous, 6 de març del 2008

Anàlisi de les webs dels partits polítics (pre-debat a classe)

Analitzant les webs, he trobat que totes tenen al títol el que són, i al costat també el seu lema, frase per a aquestes eleccions.
De contingut tenen informacions internes.

A la web dels socialistes, PSC, a part d’això, al costat dret hi ha tot de baners animats, amb frases, i també amb enllaços a altres espais seus, com son les webs de components del partit, afiliacions, joventut socialista, un bloc, i el programa electoral. Hi ha un vídeo, per tant s¡utilitzen també eines audiovisuals. El disseny es semblant al d’un diari, amb dia, hora, noticies, menú, cercador… No ocupa només la plana que es veu a primera vista, s’ha de baixar per a veure-la sencera, però tampoc es molt llarga.

A la de convergència i unió, CIU, també hi ha el principal, i a més aparéix molt visiblement el programa electoral, també la possibilitat de seguir la campanya en directe a través d’un enllaç. El seu disseny es bastant concentrat, tot es pot veure sense moure’s de primera plana ( sense utilitzar gaire l'scroll ) Hi ha les últimes noticies seves, algun baner al costat dret també, i enllaços simples a altres webs seves, com poden ser webs de components del partit, blocs, videoblocs.

A la d’Esquerra Republicana, ERC, hi ha el principal, i desprès sota el títol van passant les últimes noticies, després altres noticies, també incorpora un espai per a vídeos. Al costat Esquerra, opinions. Al dret baners amb retransmissions en directe, fotologs, possibilitat per subscriure's, un espai electoral en concret per a les eleccions…

A la del Partit Popular, PP, hi ha primer el títol, desprès el menú, i a sota, el seu lema per a aquestes eleccions. Al costat esquerra apareixen les noticies, que per cert, només hi ha una del dia. Desprès noticies locals, entrevistes, opinions. I l’agenda. Té la possibilitat de canviar la llengua a català o a castellà.Al costat dret, és on hi apareixen els enllaços especials, com són el fer-se voluntari, aportar idees, descarregar-se material per a campanya. Un vídeo, i també un espai dedicat a la Web 2.0 amb bloc del partit, fotografies, vídeos, i una xarxa social.

I a la d' Iniciativa per Catalunya Verds, ICV, té l’esquema general de títol, amb lema, i l’hora i dia que és a sota. I un canal a youtube. Té possibilitat de canviar de llengua, a anglès, i a castellà. El menú es vertical, a l’esquerra. Hi ha una espai per a noticies al principi, al costat l’agenda, i més a sota articles. A la dreta, com la majoria, té l’espai per a baners animats, amb les seves propostes i enllaços a elements de la idealitat del partit.

Totes tenen a sota la direcció, i telèfon o correu de contacte.


Sobre les noticies d’interès comentades…

Després del cara a cara entre Zapatero i Rajoy, el PSOE va publicar els documents en que es van basar per a fer les seves argumentacions. Crec que es una bona idea, ja que dona més credibilitat a les seves paraules… d’aquesta manera hi ha com una assegurança de que les informacions son el més reals possible, perquè sinó, estan escrites i es poden comprovar.


En una propera actualització, podreu veure com haurà anat el debat realitzat a classe el proper dia 7, amb les opinions aportades pels companys.
Fins aviat.

dijous, 28 de febrer del 2008

Debat Web 2.0

Avui a classe de "Publicació electrònica" hem fet un debat sobre la Web 2.0.

Primer s’ha donat una breu descripció, s’han dit les característiques principals, i també s’ha criticat, tant positivament, com negativament, ha hagut varietat de punts de vista.
Una de les característiques més importants és la "interactivitat". Per exemple amb els blocs, y periodisme digital, l’usuari, a part de llegir, pot comentar, opinar, i crear el seu propi espai per a comunicar coses, ja siguin personals o més serioses, per a
informar... Un altre tipus pot ser la "wiki" on l’usuari aporta informació a una xarxa, com pot ser "wikipedia", una enciclopèdia creada per la gent, fent diverses aportacions de coneixements. També hi ha el "youtube" on es poden visualitzar tot tipus de vídeos, que tant empreses com gent del carrer, pot penjar, siguin del tema que siguin. El Peer to peer (P2P) que serveix per a intercanviar material ( documents, imatges, música, vídeos... ) i el Podcasting, per a publicar àudio.

La meva opinió personal al respecte del tema, és que la Web 2.0 ha suposat un avanç, la interactivitat és un aspecte que a l'actualitat s’està treballant molt, i donant molta importància, tot és o intenta ser interactiu, fins i tot els mitjans que fins ara no ho eren, com pot ser la televisió.
Els blocs, tenen la seva part positiva, i la negativa, com tot, però crec que, com s’ha dit a classe, s’estan encasellant massa. No tots els blocs són iguals, ni tenen la mateixa transcendència. Hi ha que són només per a escriure coses personals, però d’altres que són per a esser transmesos... que no només creen xarxes socials, sinó que també creen xarxes informatives.
En quant a la fiabilitat dels blocs, o de les webs, es tendeix a mirar abans la informació important a les planes webs i no als blocs, però hi ha un cas en concret, que potser no es molt rellevant, però, personalment m’he adonat que un bloc pot ser una gran via de comunicació de noticies. Per exemple: El bloc d’una cantant, creat per una fan, recull tot el que fa la cantant, els projectes que té en curs actualment, les obres teatrals que representa, promoció... i fins i tot va deixant cada dia noticies una mica més antigues al final. Però està molt més informada, de tot el que fa la cantant, que la pròpia web oficial... les noticies noves i enllaços a vídeos i cançons noves, les pots llegir molt avanç al bloc que a la web...

Crec que s’ha de donar una oportunitat a tothom... un bloc ara mateix el pot tenir tothom qui vulgui, i potser hi ha gent amb moltes coses per transmetre, coses interessants, que d’un altre manera no s’haurien pogut llegir mai.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Benvinguda

Benvinguts al meu blog, dedicat als Mitjans audiovisuals.
Aquí hi podreu trobar tot tipus d'escrits relacionats amb els audiovisuals, informacions merament tècniques, i també alguna opinió més subjectiva. A mesura que vagi escrivint nous posts, podreu veure el camí que segueix, i espero que el seguiu amb mi.
Desprès de pensar l'idioma amb el qual escriuria... vaig decidir usar el català, i afegir un element de traducció al castellà i a l'anglès també, ja que així tot el que entrés podria entendre el que anés escrivint... i si li vingués de gust, també deixar algun comentari.
Desitjo que us agradi i em visiteu pròximament.... aquí comença el meu viatge sobrevolant les diferents arees que formen tot el món audiovisual, i fent algun aterratge en algunes d'elles per a detallar-les més.
Fins aviat.

dilluns, 18 de febrer del 2008

Presentació del blog

Hola a tots.
Acabo de crear un blog dedicat als mitjans audiovisuals, per a l'assignatura de "Publicació Electrónica".
En els propers dies faré una benvinguda presentant-vos de qué tractarà aquest blog.
Espero que us agradi.