Visita al Capgrós 3

Ara explicaré el Capgròs com a diari digital:

El Capgròs, ofereix tant informació, com serveis, encara que hi ha la voluntat de fer més informació que serveis. Es publiquen uns 15 o 20 titulars al dia.
Aquest diari digital relaciona noticies, és a dir relaciona una noticia amb una altre, però també amb les seves relacionades.
A la seva web hi ha una columna a l’esquerra per a serveis, una central per a les noticies, i una a la dreta que es l’espai per a la participació ciutadana, amb opinions.

Hi ha publicitat, però encara no està molt ben resolta. A la premsa digital és més barata que a l’impresa, ja que no és tant rendible.
Hi ha dos sistemes d’incloure publicitat a les webs i són mitjançant:
-Banner
-Publicitat en pantalla, impacta més ja que s’obre l’anunci a sobre del que vols veure.

Però amb la publicitat hi ha el perill de que si es sobresatura a les persones, pot provocar l’efecte contrari, les persones ho rebutgen.

Un tema que es va parlar també va ser que molts mitjans busquen donar més informació sobre els successos, i ubicar aquestes noticies en espais més visibles, perquè és el que més crida l’atenció, i més busca la gent, però això, per altra banda, no pot fer-se molt sovint ja que crearia una gran inseguretat i estat d’alerta en les persones. Normalment els diaris seriosos, informen de totes les noticies sense explotar més les que donen més audiència. Aquest es el cas del Capgròs.
Al Capgròs s’ha estudiat que hi ha moltes més persones que visiten l’apartat de noticies que el de serveis, i dins del de noticies les més visitades són: Futbol, Cultura, Ciutat i Successos.

I finalitzo amb un tema que es va tractar, i és "El poder de la premsa", aquest provoca reaccions en la gent, i poden condicionar-los.
* Hi ha una lluita per a controlar els mitjans.

Visita al Capgrós 2

Ara continuaré explicant la segona part de la nostra visita al diari Capgros.

El Capgròs és una revista, i també un diari digital, de la zona del Maresme, a continuació explicaré els seus inicis, continguts, e informacions de l’edició.

Com a revista setmanal, començaré explicant els seus inicis:
El primer que va aparèixer va ser “Mataró report”, que era un diari de reportatges; més endavant ja incloïa més continguts i va canviar de nom a “Report Maresme”, amb continguts de revista, més imatges, i un apartat de turisme. Gairebé a la par va aparèixer un altre publicació més enfocada cap a les ofertes de publicitat immobiliàries, i publicitat en general, anomenada ”Capgròs”.
L’actual ”Capgròs”, és la fusió de “Report Maresme” i la primera versió de “Capgròs”.
És una revista que inclou tant informació e imatges en bona qualitat i prestigi, com publicitat d’oferta, es a dir, és un híbrid.
Es distribueix a nivell local, amb informació i clients de proximitat.
Per a incloure la publicitat, s’han de fer negociacions setmanals. Aquesta publicitat no es una despesa sinó que es una inversió.
Disposa de 5 periodistes treballant noticies, editen noticies pròpies, i també els arriben noticies d’institucions, que desprès contrasten i busquen l’altre cantó, algun cop, quan el temps es molt limitat, també es posa alguna noticia tal qual i desprès es busquen temes per a investigar-la, però no sol passar, sempre s’intenta fer la noticia personalment.Jerarquitza la informació, és important saber escollir bé la portada.
També reordena les seccions, i és maquetada en format petit, per a poder fer grans tirades, i estalviar paper per a poder tenir més qualitat d’aquest.

Finalitzo amb un aspecte a destacar sobre el treball a un diari, i és que, hi ha es te poc temps, molta feina i un mal horari.

.

Visita al Capgrós

En aquesta primera part, explicaré l’inici de la nostra visita al capgrós, i a una altre part ja explicaré els inicis i continguts d’aquest diari digital del maresme.


El senyor Francesc Castanyer ens van mostrar les diferents àrees de treball i diverses sales, algunes de les quals eren:


-Recepció: On artistes de la ciutat exposen les seves obres, ja siguin pintures o fotografies. I un cop al mes es canvien per unes altres.

-Producció: On trobem els departaments de redacció, i de maquetació i disseny.
Al departament de redacció s’editen totes les noticies, cada treballador escriu les de la seva secció, ja siguin, generals, esports, cultura, o altres.
I desprès aquestes noticies, es maqueten. Això es fa a uns ordinadors previstos del software necessari per a fer-ho.
També hi ha un fotògraf que fa les fotografies, i disposa d’un software al seu ordinador que li permet penjar les fotografies al sistema al que tots els redactors poden accedir.

-Zona de comercials: On es treballa tota la part de les negociacions del diari.
-Administració: On es treballa tota la part econòmica del diari.
-Sala de juntes: Per a fer les reunions interiors del diari, i possibles reunions externes.
-Cuina

I també un departament informàtic, basat en Capsula Media, que és un gestor de productes que permet ajuntar dos aspectes interessants: Tecnologia + Disseny (es busca un disseny senzill i atractiu)

Aquests són bàsicament els departaments que formen l’edifici del Capgros.

.

Protecció de dades personals (Lleis i drets 2)

* Seguint amb el tema de les lleis, i deixant de banda les lleis personals, ja comentades a l'apartat anterior, ara em centraré en explicar les lleis comercials, que són:

-LSSICE: Llei que regula les comunicacions electròniques comercials.
1- E-mail
2- ISP : El responsable dels “foros” no és responsable dels comentaris de la gent sempre i quan guardi la IP de la persona, i si es notifica per la policia o un jutge que és delicte, ha de treure el comentari. Exemple: Dir que algú és un assassí sense raons, és un delicte.

-LRDCE: Llei de retenció de dades. Es fa servir més, realment per a delictes greus.

-LPI: Llei de protecció intel·lectual.
Exemples: El Codi web, les fotografies, el software (que no es pot patentar però sí registrar) els vídeos i les cançons.
Quan compres un CD, vídeo o software, compres el dret d’us però no el CD, vídeo o software.
Hi ha el dret de còpia privada (per si es borra, però la SGAE ja cobra per a això)
Un sistema per a fer llicències és “creativecommons”


* Per finalitzar comentaré les 10 idees de les tendències d’internet, (SAAS – Software as a service) que són:

1- No software

2- Geo-marketing : posicionament + internet + publicitat

3- Treballador “on demand”

4- Fusions d’aparells (Exemple: Mòbil + Agenda + Càmera fotogràfica...)

5- Net living: Linkedin, Facebook, Plaxo

6- APIS: Aplication programming interface, que són aplicacions i programes que es puguin intercomunicar.

7- Ecommerce 2008
·Evolució Ebusiness – Mbusiness
·Clau : Recomanacions d’usuaris
·Creixement de sector clàssics
·Maduració dels sectors de viatges

8- Banda ampla
Amb una curiositat, i és que al Japó tenen més ample de banda, i és més barat que aquí, i a Mèxic és a l’inrevés totalment

9- S’ha de vigilar amb el teu passat

10- El futur de les idees

.

Protecció de dades personals (Lleis i drets)

Xerrada feta pel senyor Martí Manent sobre les lleis i els drets personals.
Es va introduir el tema dient el que eren les Directives comunitàries, que són les lleis europees.

* Desprès ja es va anar encaminant el tema cap a les dades personals, protegides per diverses lleis, la principal és:

-LOPD: Llei orgànica de protecció de dades.
Qualsevol informació de persones físiques identificades o identificables.
Exemple: Una fotografia és una dada personal si és identificable.
I hi ha un reglament de seguretat que diu que: qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica, o de qualsevol altre tipologia que sigui de persones físiques identificades o identificables, s’ha de protegir.

* També es va parlar sobre els drets personals, que són:

-Dret d’accés: consisteix en poder preguntar les dades que tenen teves i d’on les han tret.
-Dret de rectificació: consisteix en permetre canviar les dades.
-Dret de cancel·lació: consisteix en demanar de borrar les dades. Això sí, sempre que no hi hagi una altre llei que digui que s’han de conservar.
-Dret d’oposició: consisteix en oposar-se a un servei, es a dir, no voler rebre més ofertes d’una empresa.

* L’esquema del tractament de les dades és el següent:

Webs de diaris digitals (Visita d’en Francesc Castanyer)

En Francesc Castanyer, qui va ser director de la revista Capgròs, ens va visitar a la universitat per a explicar-nos diversos aspectes del periodisme, i també el paper de les noves tecnologies per a influenciar en la idea que es tenia del periodisme, abans només era en paper, però cada cop van existint més publicacions digitals, és a dir via Internet.

Les funcions bàsiques del periodisme, i el que un periodista busca són:

-Informar
-Influenciar en els lectors
-Permetre la participació
-Entretenir

Hi ha 4 grans mitjans de comunicació que són: la premsa, la radio, la televisió, i l’internet.
En aquest cas es va centrar en internet, que a la vegada va buscant avarcar tot el que avarca la premsa, la radio y la televisió, ja que les publicacions digitals són un tipus de premsa. Aquesta premsa digital té la instantaneïtat que tenia la radio, i a més pot incloure diversos àudios i imatges en moviment.

Tot això és gracies a les noves tecnologies, que permeten que cada cop sigui més important la participació ciutadana.

.

L’esperit perdut d’Operación Triunfo

Operación Triunfo, un concurs on es formen a cantants per a que aconsegueixin el seu somni...
Així, sona molt bé, però ¿on està realment aquesta idea? ¿on ha quedat la il·lusió dels concursants per aprendre, i la delicadesa de l’organització per a mostrar com canten i no com conviuen?

Hi ha varies coses que han canviat des de que va començar fins ara... els concursants ja saben a on van, i apart, el programa s’està convertint més en veure com viuen i veure els problemes que tenen entre ells, que no mostrar com assagen, com actuen, i com treballen per a cantar la cançó el millor possible.

També es diu que es un programa on els concursants aprenen i es valora que siguin treballadors, i sobretot que millorin... Aquest es un altre aspecte, que queda enlaire... es diu però no s’acaba de complir... sent objectiva, sense tenir en compte els meus favorits, i sense entrar en polèmiques... he vist que molts cops, a un concursant li diuen que ha treballat molt, i el nominen, fins aquí tot normal, perquè si no ho ha fet bé és lògic que el nominin, el que sona més estrany és que després els professors salven a un d’ells de la nominació final, y curiosament al que ha treballat més normalment no el salven ¿llavors quina actitud s’ha de tenir?

Un altre aspecte és que altres cops es nomina a concursants perquè encara que han tingut una actuació excel·lent, paraules textuals del jurat, com a altres gales no han estat tan bé, cauen nominats ¿on està la idea de millorar? ¿Millores i com abans no cantaves tan bé, ja et nominen?¿per a que serveix llavors millorar i esforçar-se?
En canvi, per altra banda, si un concursant té una mala actuació, com a altres gales ha estat molt bé, no el nominen perquè sempre havia estat bé...

Operación Triunfo va perdent la seva essència, s’està autoconsumint, potser s’hauria de canviar el nom, i llavors ja podria ser un bon programa, però ara no te res a veure amb l’Operación Triunfo inicial... cada cop s’està allunyant més de la idea principal.
I finalitzo amb una última qüestió relacionada amb el que els hi diuen als concursants ¿Operación Triunfo avança any rere any, i millora, o va cap enrere?

.

Innovació de la televisió de proximitat

Avui he estat al Mercat Audiovisual de Catalunya com a becaria, i m’ha tocat estar treballant a la sala A, per tant, també escoltava les xerrades que es feien… El tema d’avui, era la innovació de la televisió de proximitat, i m’ha cridat l’atenció, perquè he sentit moltes paraules de les que hem estudiat a Publicació Electrònica, pero en aquest cas relacionades amb la televisió… algunes de les quals són:


- Interactivitat
- Usabilitat
- Accessibilitat
- Ubiqüitat
- Fiabilitat

També s’ha tractat un tema molt interessant i és que les televisions, no només han de competir entre elles sinó que també ho han de fer entre altres medis. Les persones tenen un cert temps lliure al dia, que dediquen a l’oci, aquest l’han de repartir entre les coses que més els interessi, i ara no només s’ha de lluitar perquè aquestes persones vegin un canal de televisió o un programa i no un altre, sinó que també s’ha de lluitar contra altres mitjans com poden ser el mòbil, que amb l’arribada de la tercera generació està agafant molta força, i també amb internet.

Amb la TDT s’està intentant establir un nou sistema per a veure televisió, ja no només es busca que les persones mirin un programa, sinó que també s’està treballant en la interactivitat, i enllaçat amb això, la usabilitat i accessibilitat d’aquesta televisió, per a que sigui fàcil d’utilitzar i tothom ho pugui fer siguin quines siguin les seves mancances o coneixements tecnològics.

Tot això vol dir que s’està avançant en la interactivitat i participació via televisió, buscant noves formes d’entreteniment.


[Fotografia agafada de la web del MAC: http://www.audiovisualmac.cat/]

.

Atraure clients sense gastar diners

Marketing 2.0 (part 2)

Partint de la base de que l’audiéncia passa dels mitjans tradicionals cap a Internet, i la publicitat va segons l’audiencia, es va crear un nou sistema d’atraure clients sense gastar diners, via internet. Els que ho van pensar va ser l’empresa Bitlonia.

Exemple de publicitat creada per Biltonia, per a publicitar la nova obertura de GranVia2.

Els passos a seguir van ser:

1- Es crea un primer domini Shopping 2.0 per a començar i convocar una mena de concurs on el públic pensa una idea nova, i com a premi pot rebre 500€.
2- Es crea un mini-site, on es fa el concurs.
3- Difusió del video.
4- La reclamació.
5- Resultat: Molta gent visita la web, i els mitjans també, i graven als protagonistes i al lloc que es publicita.

Hi ha un objectiu, una fase de creativitat i el marketing.

Tot això es possible mitjançant un bon sistema, que permet fer-ho i aconseguir bons resultats sense gastar diners.

El més important és la creativitat.

Marketing 2.0

A la xerrada del senyor Josep-Lluís de Gabriel i Eroles, feta el passat divendres dia 9 de Maig, es va parlar sobre diversos temes del marketing 2.0.

Aquest tipus de marketing es basa en la web 2.0, és un marketing interactiu, en el que el públic és actiu, es a dir, participatiu. I també avarca molts medis.


*L’organització de continguts es fa mitjançant:

-Card sorting: Es reparteixen targetes, en aquest cas mitjançant els llocs web.
-Focus Group: Són sessions en grup que s’utilitzen per a detectar desitjos i necessitats dels usuaris.
-Eye Trading: Permet veure a on mira l’usuari. Això es fa per a veure l’usabilitat de la web.


*Els continguts 2.0 principals són:

-Forums: S’adapten les publicacions en paper a les opinions que la gent deixa als forums web.
-Enquestes: S’adapten les publicacions als resultats de les enquestes que es fan a la web.
-Personalització: Es poden personalitzar diversos aspectes.
També ho són les xarxes socials.

Els Market places. Trobem empreses per a fer negocis.
Exemple aplicat a la investigació, on un laboratori exposa un problema a resoldre, els treballadors investiguen i, si troben una solució, cobren.

Els cercadors també son una part importantper a les empreses, ja que un bon posicionament en aquests els fa més visibles als usuaris.
Es fa publicitat contextual: Que permet introduir-te a la ment del client. També permet no ser interruptius, construir un mapa real, i uns avantatges en el posicionament natural als cercadors.


Un aspecte interessant que es va comentar, va ser, que: a Estats Units converteixen els problemes en oportunitats.
Per finalitzar deixo una frase clau que ho explica tot: “The consumer is in control” --> El control es a l’usuari