Força

Avui deixo 4 cançons de diferents estils, que em donen força en moments baixos....

Són de youtube (una forma de Web 2.0, jajaja)

Començo amb una de Chenoa... “En Otro cielo” tros en acústic.

“Hoy quiero echar a volar y despertar en otro lugar, en otro cielo, y olvidar el dolor, quiero creer, voy a pensar en mí”




Una altra de Chenoa, que es una balada, pero és molt maca i en el fons també dóna força. "Te encontré"



“A quien le importa” aquesta és d’Alaska però posaré la versió de Thalia que m’agrada més :) (una de les versions, perquè a cada directe es diferent, jaja)



I acabo amb una de Simple Plan, encara que la cançó es de fa anys… “Welcome to my life”

Estudi de webs d’ajuntaments 2

Segueixo amb la segona part de l’estudi de les webs dels ajuntaments, aquí amb informacions donades pel senyor Antoni Cebrian, tècnic en comunicació i coordinador del lloc web municipal de l'Ajuntament de Mataró

-La usabilitat, l’accessibilitat, el disseny, la maquetació i la navegació

Partint de la base de que:

INTERNET ---> INTERACTIVITAT
COMUNICACIÓ ---> EMOCIÓ

Usabilitat: Facilitat d’us
Accessibilitat: Universalitat

I que una web es fa pensant en la gent que la visitarà, i es pretenen transmetre emocions.

Podem començar a analitzar les webs, i comentar els problemes que hi trobaríem:

Mataró

-Falta dinamisme: La portada no s‘actualitza, per tant fa que l’usuari no s’interessi tant en entrar-hi, ja que encara que els continguts es renovin, a la portada no es veu reflectit.
-La distribució de l’espai no es l’optima, i també trobem problemes en l’usabilitat i l’accessibilitat, perquè la navegació és a través de menús, i això fa que no sàpigues exactament com has de trobar l’informació, i que l’accessibilitat no sigui tan bona perquè degut als menús no es permet mostrar el missatge al màxim nombre de persones.

Barcelona

Amb la navegació no ens trobem amb gaires problemes, però a la portada hi ha una sobresaturació de la informació, que fa més difícil la seva lectura.

Madrid

Amb la navegació tampoc hi ha problemes en general, però el disseny no es del tot adequat, degut al seu codi de colors, que no son compatibles entre sí.

Bilbao

Encara que la distribució sigui bona, ens trobem amb dos problemes bàsics:
-Els colors són poc adequats per a la seriositat que hauria de mostrar una pagina d’aquest nivell.
-I que al haver un sistema de menús i submenús, els quals no et permeten arribar a d’informació directament en pocs clics, fan que la navegació no sigui fàcil.

Saragossa

Encara que la portada es molt impactant, no demostra que hi hagi actualitzacions, per tant l’usuari perdrà interès en entrar-hi.
Tampoc hi ha molts elements multimèdia, cosa que fa la web bastant simple.

-I un aspecte molt positiu, es que te un cercador natural no basat en booleans, és a dir, que no només busca per paraules clau.


Amb aquest estudi, i la frase del senyor Antoni Cebrian, de que “El blog no és una bona eina, perquè no és interactiu”, finalitzo aquesta actualització.
Si voleu podeu deixar els vostres comentaris, sobre si esteu d’acord o no amb aquesta frase.

Estudi de webs d’ajuntaments 1

Visitant les webs dels ajuntaments de:

Mataró (http://www.mataro.cat/)

Lleida (http://www.lleida.cat/)

Barcelona (http://www.bcn.cat/)

Madrid (http://www.munimadrid.es/)

Bilbao (http://www.bilbao.net/)

Zaragoza (http://www.zaragoza.es/)

Havíem d’analitzar diversos aspectes per a preparar el debat… ara ho comentaré i ho dividiré en dues entrades, la primera dedicada als dos primers aspectes a comparar, i la segona als dos últims, que tracten més sobre l’usabilitat, accessibilitat i disseny, temes que va comentar el senyor Antoni Cebrian, tècnic en comunicació i coordinador del lloc web municipal de l'Ajuntament de Mataró.

- La informació i els serveis al ciutadà que ofereixen

Observant els lloc web, vaig trobar que en general a totes hi havia informació dels temes:

-La ciutat (incloent-hi: turisme, negocis, cultura)
-L’ajuntament
-Noticies
-Agenda
-Plànol
-Atenció ciutadana

Però que a més, hi havia altres temes molt diferents e innovadors en alguna d’elles, com son, a:
-Barcelona --> Curiositats de Barcelona vistes per...
Telèfons d’interès
-Bilbao ------> Avisos
-Saragossa --> Qualitat de l’aigua i l’aire

A Saragossa hi ha la curiositat de que com aquest any tenen l’Exposició Universal i tracta de l’aigua, a la web de l’ajuntament també hi ha especial rellevància sobre l’aigua apart d’altres temes mediambientals.

Un altre aspecte interessant a comentar, es que la web de Madrid i la de Saragossa només estan disponibles en un idioma, limitant l’entrada a ciutadans o visitants que entenguin aquell idioma (castellà) mentre que les altres estan disponibles en varis idiomes.

- Els tràmits que es poden fer

Els tràmits que es poden fer són molts, hi ha gran varietat d’ells, però a cada ajuntament hi ha diferències:

La web de Mataró, Lleida, Barcelona i Saragossa, distribueixen els tràmits més o menys en els mateixos temes (la de Bilbao també però els anomenen de manera més tècnica) i són:

-Personals
-Habitatges
-Vehicles
-Ciutat
-Ajuntament
-Entitats
-Negoci, feina
-Ajuts socials

I a més la de Lleida inclou l’anomenat “Mon rural i agrari”; la de Barcelona;
“Nouvinguts”; i la de Saragossa “Salut i medi ambient”.


Encara que en general tractin d’aquests temes la distribució es molt diferent:

-La web de Barcelona i Saragossa separen per Ciutadans o per Empreses.
-I també, he trobat que la web de Madrid no separa per temes.

Fins aquí l’estudi de les webs en relació amb la informació i els tràmits que ofereixen. Ara passaré a explicar l’usabilitat.

We Media

Avui parlaré sobre el We Media, i començaré basant-me en les tres maneres de veure com son informades les persones… D’aquesta manera puc veure que d’una, a la següent hi ha una evolució. La primera diu que les persones ho veuran i s’ho creuran gairebé tot, la segona que aquestes persones busquen que se’ls informi del que es realment important, i la tercera, que les persones poden buscar i trobar el que volen, i organitzar d’informació a la que poden accedir. A tot això hi veig una semblança amb l’evolució de la manera de rebre informació, els medis mitjançant els quals arriba, que han anat variant.


Les dues primeres maneres de veure com son les persones informades, poden estar relacionades amb el que es la informació unidireccional, on per una banda, s’exponien dades, i per l’altre només es rebien; i la tercera, que es la que relaciono amb el que pot assemblar-se a la web 2.0, tot el que es buscar informació per sí mateix, no només llegir sinó també participar-hi, crear comunitats o simplement deixar opinions.



Cada cop es va avançant més cap al periodisme participatiu, el periodisme digital, i no només periodisme com tothom ho entén, o ho entenia fins ara.



El periodisme tradicional era escrit en un medi físic i fet només per esser llegit (o en el cas de la radio y la televisió, per a esser escoltat) actualment amb el periodisme digital, també es pot participar, tant informant sobre temes dels que tinguis informació, com deixant comentaris o opinions.


He trobat un aspecte important sobre el que es pregunta Waker, que, al igual que moltes altres persones, es pregunta com es faran les noticies en el futur. I la resposta que ha trobat es, estudiar ara a les persones del futur, es a dir, veure com va evolucionant tot per a preveure com seguirà.


Es parla sobre la innovació dels clients, i quan aquesta té sentit. Els clients poden ser les persones en general, que abans només consumien un mitjà, i poc a poc, han anat construint-se el seu propi mitjà, on es creen grups de discussió, els weblogs, la publicació col·laborativa, els peer-to-peer (que serveixen per a comunicar-se o per a compartir, i distribuir arxius) i fins i tot la sindicalització a un espai web. Els continguts de les webs han anat evolucionant, cada cop hi ha nous tipus de continguts, i també les necessitats de les persones són diferents segons de qui es tracta.

I, finalment, he trobat que es tornen a nombrar els weblogs com a forma de periodisme participatiu ( encara que també hi ha altres que no s’han creat expressament per a informar sobre aspectes d’interès general, però si poden ser interessants per a un col·lectiu, amb el que s’interactua) i ho resumiré en que els weblogs permeten a tothom, o gairebé tothom, fer-se escoltar, tothom pot publicar el que vol, i altres persones ho llegeixen i fins i tot poden interactuar, molts cops aquests weblogs, evolucionen i es converteixen en un lloc d’especial interès, es una manera de deixar a tothom poder expressar-se i si es tenen coses a dir, arribar a ser llegits.